Essays

Essay by Claudi Puchades

Avui, a l’acte inaugural de l’exposició“Obsessions” del realitzador d’audiovisuals, fotògraf i viatger, Jordi Plana Pey, de qui t’en parlaré demà, a la Cabanya del Castell de Montesquiu, he conegut Eudald Alabau, artista plàstic connectat naturalment amb l’essència conceptual del Land Art, a qui obro ara el meu espai virtual per observar les empremtes de les seves petjades, amb finalitats creatives i didàcticas, sobre la superficie d’aquest paper, que ell, segurament, sabria fer servir com a matèria primera d’alguna de les seves obres per retornar a la natura allò que la cultura li ha près, tot i que amb justificacions estètiques o funcionals, sempre discutibles, d’acord amb la necessitat consumista de l’home que sovint n’abusa fins al desequilibri més descerebrat.

claudi eudald 2

L’Eudald (Ripoll, 1950) ha viscut sempre en entorn natural i de la natura ha près sempre els elements generatius de les seves obres, que tenen també la natura com a escenari habitual, en un joc de reciclatge matèric i conceptual, de caràcter efímer, tot i els documents textuals i fotogràfics que el poden conservar eternament, per demostrar que les pedres, el blat, l’herba, les flors, la fusta, el gel, i, fins i tot, la llum o el foc, i la pròpia atmosfera, poden convertir-se, en mans i ments sensibles a la qüestió, en matèria de creació plàstica primigència i en vehicle de continguts ecològics amb el corresponent compromís de conservació de l’entorn i de preocupació per les agressions medio-ambientals que poden acabar destruïnt-lo totalment.

 De la mateixa manera que la paraula primordial va generar l’univers i la vida de l’home, Eudald Alabau, basa el seu propi món creatiu en 12 paraules, les 4 estacions, primavera, estiu, tardor i hivern; els 4 elements, aire, terra, foc i aigua; i els 4 verbs que resumeixen els cicles vitals, néixer, créixer, reproduir-se i morir, de manera que les seves obres responen també a aquesta dinàmica que anima la mateixa vida de l’home, dels animals i de les plantes, connectant-se, profundament i respectuosa, amb les seves lleis més naturals, al marge dels components estètics que les distingeixen com a autèntiques obres d’art.

A la tardor de l’any 2000 es va inaugura a Ripoll l’exposició “El Bosc dels Sentits”, com a mostra itinerant, didàctica i interactiva, que va recòrrer 14 poblacions catalanes, com a resultat d’un projecte que es va iniciar, timidament, amb les 7 columnes de cartró reciclat que l’Eudald va presentar al temple romà de Vic, en el context del projecte Thambos, en un muntatge inspirat per la lectura d’un text indígena que diu que els arbres són les columnes del cel i que si desapareixen, caurà el firmament, tot i que ell, per evitar-ho d’alguna manera, va anar augmentant el nombre d’arbres de cartró fins a laquarantena que van constituïr bosc dels sentits tan particular que et permetia caminar, amb els peus nus, sobre catifes de cartró que t’ajudaven a entendre, primer, la bellesa natural intocada, i, després, els efectes destructïus del foc o de la desertització.

Si dels arbres l’home en fa cartró, Eudald Alabau del cartró en fa arbres.

Immers en el seus projectes creatius, sempre associats a la terra i als seus paisatges, Eudald Alabau treballa actualment en la peça que presentarà, del 4 al 26 de maig, a la Cabanya del Castell de Montesquiu, al costat dels altres artistes que constitueixen el col.lectiuArtpirineus.

http://claudipuchades.blogspot.com.es

claudi eudald blog

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s